El pollastre de la Guiomar

Ahir el Joel Joan va tornar-se a posar les botes a Porca Miseria. Això sí, aquesta setmana ha tocat fer-ho també amb la Laia, l’amor suposadament madur i veritable d’en Pere. L’erotisme roent i aeròbic amb la lolita Guiomar ha quedat en un no-res al costat de la tendresa i la complicitat de la imatge dels peuets calentons entrellaçats d’en Pere i la Laia. Sembla que el triomf de l’amor porta implícita una rebaixa de la fogositat. O potser és una qüestió d’edat. Si és així, en Pere rejovenia miraculosament al costat de la Guiomar. El premi a la bomba sexual, momentàniament reprimida, aquesta setmana se l’endú la relació entre el Roger i la Natàlia. I el premi a l’absurd se l’endú el pobre pollastre que va estar cuinant la Guiomar i que no es va menjar ningú. Adoro aquesta sèrie.

Porca Misèria! Post coitum tristitia

Avui el Joel Joan s’ha posat les botes. I totes les persones que miràvem TV3 entre les 22.00 i les 23.00, també. Quines imatges, quanta varietat i quanta repetició. Des de Medem a Lucía y el Sexo que no veia imatges tan luxurioses. La cosa ha evolucionat com a Trainspotting amb un un petit-gran-drama a lo Nabokov quan l’afortunat mascle de 36 anys ha descobert que l’afortunada femella era menor d’edat i que, concretament, tenia 16 anys, tot i que a punt de fer-ne 17. Ja ho deien els romans…Post coitum tristitia.

Això a la Presley no li hauria passat mai


Ahir vaig anar a una gran festa. L’home feromona va fer un enviament massiu d’invitacions per una d’aquelles festes on la única cosa que no està clara és què se suposa que se celebra fins que, de sobte, veus que alguna persona obre un regal i saps que toca somriure, deixar la conversa que potser tenies, i posar cara d’emoció.

Bé, doncs, només arribar a la festa de l’home feromona (continuo sense saber el nom de la persona que va obrir aquella caixa immensa que va resultar ser un microones) ja vaig rebre l’avís de part del senyor Murphy, el de la llei, que alguna cosa no aniria del tot rodada. L’avís va venir en forma de noi pesat amb rastes que em dirigia frases interrogatives estranyes que sempre començaven amb la mateixa seqüència: Sheeeeeeee!!! Vos Querés + infinitiu + complements. Un cop el rasta de la pampa va decidir acollir-se al meu silenci, va arribar la meva hora, el meu momentàs de la nit.

L’anècdota del rasta i la poca adequació del seu discurs m’hauria d’haver servit per alertar-me d’alguna cosa però no vaig tenir tanta sort i no vaig tardar ni tres minuts en fer una d’aquelles pífies terribles que fas sense adonar-te’n i que, si bé ja notes que alguna cosa no va bé, és algú altre qui t’ha de fer adonar del que realment has fet.

Resulta que vaig saludar un noi que no havia vist des del carnestoltes de l’any passat. Recordo que portava (ell) la disfressa més subtil del món: unes ratlles negres que formaven cercles de diverses grandàries distribuïdes de forma aleatòria per la cara i un estat de consciència lleugerament alterat, tot i que això potser no formava part de la disfressa.

Segurament aquest personalíssim estat seu de consciència tan i tan sublimada va ajudar a que quan li vaig preguntar pel significat de les seves ratlles (les seves ratlles negres de la cara) el personatge respongués que anava disfressat d’enciam.

Ni aquell dia ni mai no vaig entendre-ho però una escena així i el protagonisme proporcionat per ser l’acompanyant vegetarià de l’home feromona va costar-li el pseudònim de ‘Lechugo’ in secula seculorum. I clar, com havia de recordar que ‘Lechugo’ no era el seu nom??

Ja us podeu imaginar el que em va passar ahir quan vaig fer la planxa del segle. Vaig dir ‘Hola Lechugo!’ al pobre Lechugo. Què hi farem.

L’home renaixentista

L’home renaixentista volta la trentena quant tot just comença el segle XXI. L’home renaixentista és un home de lletres i és un home de ciències. Pots coincidir amb l’home renaixentista en una exposició d’art surrealista. L’home renaixentista parla fluix. L’home renaixentista cuida el seu cos fent esport a l’aire lliure. L’home renaixentista està feliçment casat des de fa anys. L’home renaixentista fa natació i va al gimnàs. L’home renaixentista té un sentit de l’humor brillant i gaudeix de les relacions humanes. L’home renaixentista té molta curiositat per tot allò que no coneix. L’home renaixentista no pretén ser perfecte. L’home renaixentista sent fascinació pel món clàssic. L’home renaixentista no fuma, no beu en excés i cuida la seva alimentació.

A l’home renaixentista li agrada llegir biografies de personatges importants de la història. Ningú no dubta que l’home renaixentista és fidel a la seva parella. L’home renaixentista fa bona olor si t’apropes molt a ell. L’home renaixentista sap controlar el seu llenguatge. L’home renaixentista sap que no ho sap tot de tot. L’home renaixentista és humil i sembla estar bé amb ell mateix. L’home renaixentista gaudeix de la vida amb la seva parella. L’home renaixentista té una actitud positiva a la vida. A l’home renaixentista li agrada anar al Saló del Cinema Eròtic de Barcelona. L’home renaixentista no diu mentides. L’home renaixentista ha vist més d’una exposició de ceràmica de l’Al-Andalus. L’home renaixentista troba boniques gairebé totes les dones.

L’home renaixentista és noble. L’home renaixentista ha llegit llibres d’en Pla. Podries trobar l’home renaixentista en una exposició sobre la cultura dels ibers. L’home renaixentista és un bon estratega. L’home renaixentista pot semblar moltes coses. L’home renaixentista renta els plats. L’home renaixentista no fanfarroneja de res. L’home renaixentista fa la compra de la setmana. L’home renaixentista té defectes. L’home renaixentista escolta les altres persones i n’aprèn. L’home renaixentista és un hooligan. L’home renaixentista no té sentiments contradictoris. L’home renaixentista aparenta ser més jove del que és.

L’home renaixentista no es queixa mai. L’home renaixentista és estalviador i no malgasta ni en roba ni en perfums cars. L’home renaixentista mira pel·lícules de culte. L’home renaixentista té un físic agradable. L’home renaixentista va sovint al Liceu. L’home renaixentista riu amb l’humor de Faemino y Cansado. L’home renaixentista no es considera un fora de sèrie. L’home renaixentista quan parla sap adaptar-se al registre dels seus interlocutors. L’home renaixentista gaudeix de la seva vida també quan no es troba amb la seva parella. L’home renaixentista està al corrent de l’actualitat del món. L’home renaixentista no porta una doble vida.

L’home renaixentista té una opinió que comparteix quan vol compartir-la. L’home renaixentista distingeix una columna jònica d’una dòrica. L’home renaixentista té la pell suau. L’home renaixentista ha llegit ‘Jo, Claudi’ de Robert Graves. L’home renaixentista resulta atractiu per algunes dones. L’home renaixentista respecta la seva parella. L’home renaixentista compra llibres a ‘La Central’. A l’home renaixentista li agraden les pel·lícules pornogràfiques. L’home renaixentista té una bona feina. L’home renaixentista no sembla voler una vida diferent a la que té. L’home renaixentista té una bona relació amb la seva família. L’home renaixentista té cura de la seva imatge. L’home renaixentista és apassionat. L’home renaixentista és discret.

L’home renaixentista va sovint al teatre. L’home renaixentista no ha estafat ningú. L’home renaixentista interpreta la política i la història. L’home renaixentista és reservat. L’home renaixentista sap emocionar-se quan s’ha d’emocionar. L’home renaixentista coneix el món egipci. L’home renaixentista a vegades plora. L’home renaixentista estima la seva família. L’home renaixentista sap estar. L’home renaixentista va casar-se enamorat. L’home renaixentista viatja sovint a llocs llunyans. L’home renaixentista és molt receptiu a les altres cultures. L’home renaixentista és prudent. L’home renaixentista dorm despullat.

L’home renaixentista també viatja a llocs que no són lluny. L’home renaixentista gaudeix menjant bé. L’home renaixentista resulta atractiu. L’home renaixentista ha escrit, almenys, una carta a La Vanguardia. L’home renaixentista és sensible al patiment humà. L’home renaixentista és respectat a la seva feina. L’home renaixentista té un bon sou. L’home renaixentista no té enemics perillosos. L’home renaixentista no dóna mals consells. L’home renaixentista expressa d’una manera clara els seus sentiments. L’home renaixentista va anar a una exposició d’art precolombí. L’home renaixentista no crida l’atenció. L’home renaixentista sap riure d’ell mateix. L’home renaixentista ja ha acabat de pagar el pis on viu. L’home renaixentista està casat amb una dona que no sóc jo. MERDA.

Com reconèixer un actor porno en potència

Home que no pot creuar les cames, actor porno en potència?

Quina gràcia. Avui he fet l’últim examen que tenia (visca visca visca!) i he descobert que hauria d’haver fet un treball que no havia fet. Total, he hagut de sacrificar el meu soparet i el meu ‘copeteo’ habitual de divendres per deixar el treball enllestit i quedar-me tranquil·la. I quina ha estat la recompensa? Haver vist la presentació en societat del germà bessó del Dinio com a actor porno. Li auguro un gran futur. Només cal que no parli. La resta, pim pam. Com a anècdota remarcable diré que quan ha entrat a plató -i jo encara no sabia qui era ni què feia- m’ha cridat l’atenció la manera com s’ha assegut i, de fet, he pensat que potser era coix o algo raro. Cinc minuts més tard una de les periodistes li ha fet una pregunta que m’ha semblat molt enginyosa: Com és que tots els actors porno us assenteu d’aquesta manera? Com era d’esperar en aquest mega festival de l’humor, l’home ha respost amb una evidència que ja us podeu imaginar. Així doncs, home que no pot creuar les cames, actor porno en potència. Salut i bons aliments.

.

Agulletes, tiretes i esbraonaments

‘Estar esbraonat’ equival al castellà ‘tener agujetas’.

Sempre havia pensat que la traducció al català de les ‘agujetas’ del castellà era ‘tiretes’ i acabo de descobrir que no és ben bé així.

Tot ha començat quan he llegit en un blog que ‘cruiximent’ podia ser la traducció correcta de les famoses ‘agujetas’ i he anat a consultar al diccionari si ‘cruiximent’ era sinònim de ‘tireta’ i… sorpresa! Ni el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans ni el diccionari de l’Enciclopèdia Catalana ni el diccionari català-valencià-balear d’Alcover i Moll no recullen el significat de les ‘agujetas’ castellanes per a la paraula ‘tireta’.

Davant d’aquest sobtat i inquietant descobriment he preguntat al savi dels savis, és a dir, al Sr. Google quin era l’origen d’aquest error i, òbviament, m’ha conduït a la resposta.

Bàsicament, un parell de fets casuals n’eren els responsables: un buit lingüístic i una mala interpretació. M’explico. Pel que fa al buit, és evident que hi és, almenys en bona part dels parlants. I, pel que fa a la mala interpretació fa referència al fet que va haver-hi almenys una persona que al preguntar-se com s’havia de dir ‘agujetas’ en català segurament va buscar-ho al diccionari castellà-català de l’Enciclopèdia Catalana i va interpretar malament el que va llegir, de manera que es va difondre el ‘rumor’ que la traducció correcta de les ‘agujetas’ era ‘tiretes’. Podeu llegir-ho en un post fantàstic amb data del 4 de novembre del 2005 del blog de Gabriel Bibiloni, professor de la Universitat de les Illes Balears.

Entenc, doncs, que entre les diferents traduccions al català de l’expressió ‘agujetas’ hi ha opcions correctes i incorrectes:

Tenir agulletes No és correcte perquè és una traducció literal de l’expressió del castellà.

Tenir tiretes No és correcte perquè és fruit d’una mala interpretació d’un diccionari castellà-català.

Estar esbraonat És correcte i d’ús habitual a la variant balear.

Tenir cruiximent És correcte (pendent confirmar-ho).

Personalment, ‘cruiximent’ no em sembla una opció gaire bona perquè crec que fa pensar en una altra cosa. Pel que fa a ‘agulletes’ i a ‘tiretes’ m’atreviria a defensar que, algun dia, es podrien arribar a considerar expressions vàlides i acceptades perquè, de fet, les dues paraules estan ben arrelades a la llengua catalana i bé que haurien pogut adoptar el sentit de les ‘agujetas’ per un motiu o per un altre. De la mateixa manera que a la variant balear això no caldria perquè ja està ben arrelada l’expressió d’estar esbraonat.

Espero, de tot cor, que ningú no se senti ofès per les meves opinions. La llengua és viva i la fem nosaltres.