Em sents? La roba blanca separada de la de color. Sí. Treus tots els llençols fora, els deixes a part i ja està. La resta dins de la rentadora. Sí, rei, no es rentarà sola la roba, no. Posa-ho a quaranta graus. Agafes el sabó i en poses mig tap. On és el què? Tot? On vols que sigui, a l’armariet blanc del costat de la rentadora. Sí. Exacte. Allà. Mig tap. Què? Al costat del sabó és el tap. Un tap. Un tap. Hi ha més d’un tap però n’agafes un de tap. Només un. Tant li fa quin agafis. Ja ho veuràs. Perquè sí. Sí. Sí. Sí. No. No. No et pots equivocar. Només hi ha sabó, suavitzant i taps. Iguals, iguals no ho són però n’agafes un i l’omples. No. No l’omples del tot. L’omples fins a la meitat. M’has entès, ara? No és tan complicat. És més complicat d’explicar que de fer. Sí. Sí. No. No. Que no. T’ho faré repetir tot al final per veure si m’has entès. No. És que si no m’escoltes… On ens hem quedat. Sí. Exacte. Molt bé. I jo què sé perquè no fan taps més petits? No, ara no comencis amb això; no et compliquis, que no és tan difícil. Va. Mig tap i dins de la rentadora i que no caiguin gotetes fora. Vigiles, eh. No. No dic això. No. Que no… Només dic que vigilis. Ja ho sé que vigiles. Sí. Normalment sí. Ah i no t’oblidis del suavitzant. Obres el calaixet de dalt a l’esquerra i veuràs que hi ha tres calaixets. Sí, tres calaixets separadets. Ja ho veuràs. Sí. De la rentadora. Sí. El calaixet de dalt a l’esquerra de la rentadora. Estires i surt. Sí. Ho poses al calaixet del mig. Per què què? Ho poses allà i ja està. És fàcil. Apunta-t’ho. Quaranta-mig-mig. D’acord. T’estimo. Fes-ho, eh. Fins a la nit. Adéu. Ah, i sobretot, quan acabi, estén la roba de seguida que si no la roba queda arrugada.
I, de ben segur que sap muntar un ordinador. Que en conec un. .. 😉
es que les coses s’han de deixar per escrit dona perque amb aquestes instruccions de posar a dins i no vessar-ne ni una goteta es distreu.
T’imagino havent d’explicar pel mòbil com rentar els llençols en un bugader de cendra…
I és que no hi ha emancipació completa sense el domini dels secrets arcans d’una rentadora.
Mames del món, siusplau, inicieu-nos en el saber electrodomèstic!
Jo a 30º. Més s’encongeix la roba… 😉
Volem una segona part on s’expliquin els desastres que es van esdevenir després d’aquestes instruccions tan ben donades.
Bàsicament hi trobo a faltar la instrucció principal, sobretot si el “rei ” que reb les instruccions és matemàtic: “la roba bruta és la que va a la rentadora “…no és conya, despres de trobar combinacions de roba curioses que havien compartit espai i temps dins la rentadora, vaig preguntar al matematic amb qui compartia vida i tasques domèstiques quin criteri utilitzava per omplir la rentadora i la seva resposta, despres de rumiar una estona ( aixo si que ho tenen els matematics, rumien abans de contestar, i despres obtens una resposta exacta, però sovint inutil) va ser ” que sigui bruta”. ” Si, carinyo, jo també t’estimo, a partir d’ara jo faig la roba i tu cuines, d’acord?” i vam ser feliços i vam menjar anissos durant molts anys .
El que dic jo, que quan no se’n vol… És una tàctica, la de fer-ho malament a conciència, tot i semblar innocentment perquè explitis i diguis: és igual, ja ho faré jo! O tragues quina d’una manera o la tragues d’una altra, però tant tontos, t’asseguro que no en són. Diguem que potser tenen una intel·ligència selectiva.
Jo ho rento tot amb aigua freda.
Al llit caldria fer el mateix tipus d’explicacions, però, és clar, es perd espontaneïtat. Sort que sou imaginatives.
Ai Clí, els misteris d’alguns homes amb algunes rentadores són inescrutables. Diria que la dificultat (i la mandra) ve en el moment d’estendre la roba.
Joan, pocs temes més domèstics que el de les gotetes! Tot tipus de gotetes! Ara mateix, en qualsevol casa hi ha una parella parlant de gotetes.
Girbén, aquest detall normalment indica l’acompliment de l’emancipació completa però sovint se senten llegendes de nois i noies emancipats que encara renten a casa els pares.
Galderich, m’hi he fixat i la meva rentadora passa dels 45 graus al “frío”.
XeXu, la teva petició serà satisfeta ben aviat. Bona intuïció la teva anticipant algun petit desastre…
Viuillegeix, m’he perdut, em sembla molt lògic que el criteri per omplir una rentadora sigui que la roba sigui bruta. No? QUin altre criteri podria haver-hi?
Laura T. Marcel, absolutament d’acord. Intel·ligència selectiva i previsible en general. El tema és per què insistim uns i altres? 🙂
Enric H. March, doncs jo rento a 40 o a 60 graus. Tantes explicacions per una cosa tan poc excitant i tan poques explicacions, a vegades, en contextos on s’agraïrien tres o quatre indicacions ben clares… Clar que sense pífies i errades tot seria una mica més avorrit!
Far de classas d’occitan li caldriá èsser çò de mès de normal del mond. Compreni pas per quina rason o trobatz estonanta
L’occitana es la lenga mai semblabla que i al catalan. Cal fòrça pauc esfòrç per la legir, la comprene, la parlar e l’escriure