La llibreta

Espero l’autobús asseguda a la parada amb el bolso damunt de la falda. Veig que el cel està tapat i que hi ha una llum malaltissa que ho embruta tot i penso en tu. Què deus estar fent? Deus estar veient aquesta mateixa llum que jo veig o deus estar fent la migdiada? Deus estar veient una pel·lícula o potser estàs llegint un llibre? Quins llibres deus haver llegit últimament?

Obro el bolso per treure un paquet de kleenex (tinc mocs) i per buscar la targeta de l’autobús per quan arribi. A vegades penso que els conductors d’autobusos no suporten que la gent no els esperi amb la targeta a la mà i quan veuen que puja algú que encara ha de buscar la targeta, normalment fan frenades brusques o girs violents. Quan portes talons això pot ser molt perillós pels teus turmells.

Regirant trastos dins del bolso topo amb la meva llibreta taronja on ho apunto tot. La trec i escric: “On porten la llibreta d’apuntar coses els homes que no porten bolso?”. Somric i veig un home amb una motxilla immensa. Ho deu tenir difícil per trobar la seva llibreta, cas que sigui home-de-llibreta.

Torno a somriure i em giro cap a l’esquerra. M’han cridat? No, és només una d’aquelles mirades intenses que notes al clatell. Llenço un interrogant telepàtic però la mirada continua clavada damunt meu. No s’aparta, no dissimula. Més aviat noto que m’observa amb més atenció. Què s’ha pensat? Ara apunta alguna cosa. I riu. De què riu?! És una noia de la meva edat amb una llibreta i un bolígraf a la mà. M’observa. M’està observant a mi.

Porta un bolso molt original. Està més prima que jo i segur que té un nòvio guapíssim. Em vénen ganes d’aixecar-me i treure-li la llibreta de les mans. Llegir què hi està apuntant i fer-la vomitar si té un blog, si és escriptora (somiatruites, antipàtica o encantadora) o si només està apuntant que ha de comprar suavitzant i cent grams de gall d’indi per sopar (i no engreixar-se massa ara que diuen que ve Nadal).

Pujo a l’autobús i busco on puc seure. Torno a treure la llibreta i el bolígraf i apunto amb lletra tremolosa: “Afegir a la carta als Reis: que la paraula “bolso” aparegui al diccionari del DIEC abans que em mori; “bossa” no em satisfà gens i les cursives em maregen”.

Publicat per

Marta Millaret

Aquí, de moment.

30 pensaments sobre “La llibreta”

  1. M’afegeixo al prec de que ‘bolso’ sigui acceptat, si s’ha de signar a algun lloc ja m’ho diràs.

    T’has revenjat de la noia de la llibreta sense saber si ella realment ha parlat de tu, o si apuntava alguna cosa sobre tu. Això als EUA ho anomenen ‘atac preventiu’.

    Jo tinc una llibreta i la porto sempre a sobre. Ehem, però és que jo sempre porto una bossa, la de la feina, o un ‘bolset’ per portar les coses. És molest carregar-lo, però quin gran invent aquest.

  2. Com que sóc feréstec i anacrònic, quan surto, mai em descuido el sarró.
    De llibretes, quaderns, blocs i carnets, plens de notes, croquis, esbossos i apunts, ja n’acumulo una muntanya.

  3. Sóc de llibreta, també. Perquè encara no depenc tant de la tecnologia per anar amb el portàtil o la PDA a tot arreu.

    Una llibreta negra, prop del cor, quan em cap a la butxaca de la camisa; prop del cul, quan va a raure a la butxaca del darrera dels pantalons, i una mica més allunyada quan troba el seu lloc en una butxaqueta de la motxilla d’esquena.

  4. Jo sóc més Messi i, tot i dur llibreta, ho apunto tot en notes, en tovallons de paper, en kleenex, en bitllets de metro, a l’avantbraç … Però bé, jo també li prendria la llibreta a la que em mira i està apuntant. Què s’ha cregut! Fer exactament el mateix que jo! On s’és vist! 😉

  5. Uf! Portava una estona mirant blogs sense poder-me aturar en cap, perquè no trobava res interessant…! Segurament la llibreta i el bolso diuen molt de qui el porta. No cal fer estudis ni estadístiques, però jo en dic motxil·la (tot i que és una motxil·la amb look urbà), que fins i tot té una funda per a dur-hi un portàtil (que no porto mai). A dins sempre hi ha una llibreta que jo anomeno bloc (no blog). Els compro en una casa de belles arts, mida octau, paper blanc i llis.

  6. A mi no m’agraden gaire les bosses/bolsos, es veuen maques però són incòmodes i poc pràctiques. Tot i que en tinc unes quantes bosses, normalment vaig amb la motxil-la, amb l’avantatge que hi quep tot i que es pot llençar on sigui (sota la taula, damunt d’armariets, en la pols dels ordinadors). Llibretes tinc només per a la feina, intento apuntar-hi què faig, què queda per fer, números, estructures de dades, formules, alguna funció, algun protocol… Dubto molt que t’interessaria veure cap llibreta meva, a més a més, són majoritariament en anglès i amb abreviacions varies. 😉

  7. XeXu: bolso!!!! bolso! bolso!!! T’apunto a la llista d’homes de llibreta. Hi haurà una relació entre portar llibreta i tenir un blog? M’ha fet gràcia això d’atac preventiu. Si dius que portes la llibreta dins d’una bossa de feina, vol dir que quan no treballes no duus llibreta?

  8. Jordi Girbén: Això de feréstec i anacrònic m’ha encantat. T’apunto a a llista d’homes de sarró, llibretes, quaderns, blocs i carnets. Carnets?

  9. Víctor: Interessant com expliques on portes la llibreta i que diguis que és negra. Jo vaig canviant el color de la llibreta. Vaig estar dos anys amb una que era blanc i negre. Després em vaig passar al vermell i després al verd. La propera no ho he pensat encara. Però el color em sembla important.

  10. Clídice: Jo abans també era una mica Messi però vaig descobrir que anava perdent els papers i que tot plegat era tan romàntic com desastrós. I ara sóc addicte a la llibreta i ni millor ni pitjor, diferent. L’efecte mirall a vegades fa venir ganes d’increpar l'”altre”, veritat?

  11. Lluís: Motxilla amb look urbà. Però urbà de Bellver o d’on? És curiosa aquesta descripció que fas perquè sembla la d’un accesori d’un home de negocis. M’ha recordat el maletí d’en Fede!!! En el teu cas, pel que dius, ets un home de bloc i de blog. El bloc és amb anelles? M’imagino que no. Jo el que compro sempre al mateix lloc són els bolígrafs. Hi tinc una mena de fixació. I sobre el paper llis, jo també. No suporto els papers quadriculats ni ratllats.

  12. Eulàlia: Abans era més caòtica i m’agradava. Ultimament m’agrada més apuntar i també m’agrada. Acabo de recordar que la meva àvia també era de llibreta. Ella hi anotava noms d’actrius i personatges de la tele. Mai no vam saber per què ho feia.

    1. per cert,posats a dir-hi la nostra, jo també sóc dona de llibretes ( de feina, de Lectures, d’idees.. en tinc un munT) i de BOLSO

      1. De moment sembla que guanya el sector llibreta. Hi haurà alguna relació entre tenir/llegir blogs i tenir llibretes? Aviam si el tió cagarà llibretes aquest any!

  13. ahse: jo també tinc una llibreta a la feina. I en canvi no tinc agenda ni a la feina ni a fora. La meva llibreta de la feina penso que tampoc no interessaria ningú. Però és útil. També hi anoto coses per fer, numeretes, idees, taules, esquemes i vés a saber què més. Però no surt mai de la feina. Com a molt es mou del calaix a la taula

  14. Marta, prou sé que carnet és una de les moltes paraules amb el seu primer sentit ja caduc. Observo el seu tracte al DIEC:
    1 1 m. [LC] Registre de butxaca, llibreta de notes.

    … que seguix amb un suggeridor i ben melancòlic:
    1 2 [LC] carnet de ball. Carnet on les balladores apuntaven els balls compromesos. […]

  15. Pas número 1: comprar-e una llibreta i enganxar-li un boli
    Pas número 2: portar-ho sempre a sobre (recordar-me’n de comprar-la petita, que em càpiga a la butxaca de darrere del pantaló)
    Pas número 3: escriure i dibuixar coses
    Pas número 4: llegir el que he escrit, tornar a veure el que he dibuixat
    Bufff… I especialment un bufff molt gran referit al pas 4. Algun dia posaré ordre en mi mateix; de moment, et llegeixo 🙂

  16. Leblansky: I l’atzar de retrobar llibretes i l’emoció del que hi trobaràs a dins? Ara de sobte em sembla molt curiós que els pantalons tinguin butxaques al cul. Són per guardar les llibretes!

  17. Ara recordo el grapat de carnets editats que he llegit (tots testimonis d’un temps previ als blocs, i que aquests han substituït).
    Al capdamunt hi poso els Carnets du grand chemin del Julien Gracq , per la seva enigmàtica perfecció, per explicar-me tan bé les raons d’una França perfeta i acabada, per com sap escampar-se sense sortir d’on és.
    I vols emoció més anacrònica que la d’haver obrir tots els plecs de paper de molí d’aquest llibre amb una navalla (i és que l’editor parisenc José Corti creu en la perennitat dels llibres, ni que siguin carnets). ¿I no és una bona navalla cosa que mai ha de faltar en qualsevol bolso o sarró (sempre que no hagis de viatjar en avió)?

  18. Jordi: Igualment, bon nadal! I gràcies pel link. A temps pel tió i pels reis 🙂

    Si algú em vol fer un regal i no sap què fer-me: diamants o llibres!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s