Doctor G i Mgatejgoeg

Doctor G: Passa, seu. Bona tarda.

Mgatejgoeg: Sí. Gràcies. Aquí mateix? Hola.

(soroll de cadires)

Doctor G: Tu diràs. Com estem Mgatejgoeg?

Mgatejgoeg: Molt bé.

Doctor G: De què vols que parlem?

Mgatejgoeg: Fa dies que no puc escriure.

Doctor G: Què voldries poder escriure?

Mgatejgoeg: No ho sé, el que fos. M’agrada escriure. Normalment em fa molt feliç fer-ho però ara no puc. És horrible.

Doctor G: Estàs amoïnada per alguna cosa?

Mgatejgoeg: No ho sé. No. Diria que no.

Doctor G: Podem intentar veure això amb més detall?

Mgatejgoeg: El què?

Doctor G: El que t’amoïna. Recordes algun somni?

Mgatejgoeg: No. Només tinc malsons últimament. Això també m’amoïna.

Doctor G: Explica’m aquests malsons.

Mgatejgoeg: Es que no m’agrada parlar-ne. M’agrada quan somio paisatges i històries divertides o històries d’amor. Aleshores m’apunto el que he somiat. Em diverteix llegir-ho després. Però odio tenir malsons. No vull recordar els malsons. I no me’ls apunto. Sempre surten els mateixos llocs i sempre passa el mateix.

Doctor G: Què et fa por?

Mgatejgoeg: La vida, la mort, l’amor, l’absència d’amor, el rebuig. Que m’abandonin.

(Doctor G. escriu alguna cosa en un paper i Mgatejgoeg s’estarrufa una miqueta)

Doctor G: Qui t’abandona?

Mgatejgoeg: A la vida real o als malsons?

Doctor G: Als dos llocs.

Mgatejgoeg: L’altre dia vaig somiar que el meu gat negre marxava i se n’anava a fer cagar el tió a casa dels veïns i em vaig despertar plorant. Vaig estar tot el dia feta un nyap.

(Silenci de 17 segons)

Doctor G: Però tu tens dos gats.

Mgatejgoeg: Sí.

Doctor G: Només t’abandonava el gat negre?

Mgatejgoeg: Sí. El malson era terrible i no ho podia suportar.

Doctor G: I l’altre gat què feia?

Mgatejgoeg: Res. Continuava a casa amb mi i estava molt trist. I em feia una mica de ràbia.

(Doctor G. torna a escriure alguna cosa i Mgatejgoeg es neguiteja)

Doctor G: Hauries preferit que hagués marxat també?

Mgatejgoeg: Em sembla que sí.

Doctor G: Per què?

Mgatejgoeg: Ni puta idea.

Doctor G: I si proves d’escriure-ho?

Publicat per

Marta Millaret

Aquí, de moment.

15 pensaments sobre “Doctor G i Mgatejgoeg”

  1. a cagar (el tió?) engegava jo al Doctor (o el punt?) G ^^ Ara bé, cal agraïr-li que t’hagi donat tema 🙂 Ei, que m’hagués encantat que hagués durat una mica més, un parell de pàgines fins i tot 🙂

  2. I Mja… espera que m’ho torno a mirar… dic que i Mgatejgoeg, d’on surt aquest nom? Igual resulta que és un emocionant o divertit joc de paraules i jo, com que soc molt curtet, no m’entero.
    Ah, i no t’imagino a tu sense vena creativa, no cola 😉

  3. Marta, ara mateix estic pensant en el Nacional; en la Sala Petita -tampoc ens passéssim.
    Als blocs són usuals les temptatives (o les paròdies) d’esdevenir periodista, articulista, assagista, contista, novel·lista, humorista, poeta…, grafista o estilista; però, de dramaturg -de dramaturg que sap dir coses-, no en recordo gaires (per no dir cap).

  4. …que la protagonista. Però no somnio gats que van a cagar el tió. Ostres, potser és greu!!! Ara, no em passis el telèfon del G, em sembla que no el suportaria!

  5. Leblansky: El nom ha estat una construcció atzarosa producte d’un mecanografiat accelerat i desordenat. Que tu no te n’enteres d’alguna cosa… apa això sí que no cola 😉

Respon a Jordi Girbén Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s