L’era del taxi (I)

Ahir vaig arribar a casa a les tres del matí amb un taxista amb veu de locutor de ràdio. Quan vam arribar vaig veure que a la porta de l’edifici hi havia un home alt que es movia amb dificultat. Li vaig demanar al taxista que s’esperés un moment. El taxista es va girar i mirant-me als ulls em va preguntar: Vols que pugi? Li vaig dir que no calia però que si podia esperar un momentet, que millor.

L’home que es movia amb dificultat cada vegada semblava tenir més dificultats. El taxista va insistir. T’acompanyo a la porta de l’ascensor, va dir. I jo que no. L’home alt es va quedar quiet. Va semblar que anava enrere i va treure un mòbil d’algun lloc. Em vaig desesperar quan vaig veure que intentava seure a terra i el taxista va tornar a insistir.  T’acompanyo fins a l’ascensor i ja està, va dir. Vaig acceptar i vaig dubtar d’haver escollit la millor opció. El taxista va sortir del taxi i em va dir que semblaríem una parella enfadada perquè ens diríem “Bona nit” sense fer-nos cap petó.

I així va ser. El taxista va deixar el seu taxi al mig del carrer i va acompanyar-me fins a la porta de l’edifici. Era un pam i mig més baixet que jo, devia pesar vint quilos menys que jo i va fingir certa tensió quan em va dir “De totes maneres et trucaré. Pensa-t’ho”.

A pocs centímetres nostres, l’home que es movia amb dificultat em va semblar que ens mirava amb cara de derrota etílica  i que tractava de resoldre el dilema “Vomito o saludo?”. El taxista va tancar la porta de l’edifici amb solemnitat just després que jo digués massa seriosa: “Ja t’he dit el què. Bona nit”. Després d’això vaig córrer a buscar l’ascensor i em vaig tranquil·litzar.

Publicat per

Marta Millaret

Aquí, de moment.

14 pensaments sobre “L’era del taxi (I)”

  1. Un home més baixet? mai dels mais! per veu de locutor que tingui 😛 bromes a banda, quina situació més interessant, li podies haver dit: a partir d’ara seràs carn de literatura ^^

  2. Clídice: Tots som carn de literatura i a mi em sobre uns quilets. Oh quina gran frase… gairebé ve de gust posar-li un post i tot.

    XeXu: Teatre, dius? Quin teatre? 🙂 Estava morta de por i em tremolava la veu

  3. Efectivament tots som carn de literatura, quina raó que tens…
    Et puc manllevar la frase?:
    “tots som carn de literatura i a mi em sobren uns quilets!” Em sembla que la declamaré en algun lloc públic, si em deixes.

  4. Eulàlia, la frase ha de circular, i tant que sí, declama-la tant com vulguis. Però avisa quan ho facis si ho fas en un lloc públic! No m’ho voldria perdre

  5. M’agrada la frase, avera, avera, em sembla que me l’haig d’ajustar una mica.
    Tots som carn de literatura però a mi em falten uns quilets!
    Ara sí. Prêt a porter.

  6. Una història fosca i trista sobre personatges abandonats enmig de la nit. Una mena d’instant de gent cansada que no troba la forma de tornar a casa. Per sort hi afegeixes una mica d’ironia que sembla que els vulgui salvar.

  7. Lluís, no m’havia fet auqesta sensació. M’agrada. Posant una mica més d’imaginació i de jazz (o hip hop) fins i tot podria tenir l’aire d’una escena d’una peli de l’Spike Lee.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s