16 pensaments sobre “El gran buit”

  1. renoi quin apunt! boníssim! com el que et deia el perdedor llavors: costa deixar de llegir-lo.
    i si somniar coses boniques, si. com es fa? jo també ho vull!

  2. No sé pas com es fa això de les coses boniques, fa temps que vaig renunciar als somnis. Em dedico a gaudir de l’ara i l’aquí, o sigui que ara i aquí (a la puta feina) m’ho he passat la mar de bé llegint-te 😉

  3. M’ha encantat.
    M’ha hipnotitzat el puja i baixa de sensacions al llarg d’un dia, des del “puto metro” ,fins a ” Poso música forta. I torno a la vida.”, passant per el ” quan no m’agafen atacs de son, sovint em trobo que sóc feliç”. Amb o sense somni. Amb o sense buit.

  4. Si no et vaig deixar cap comentari, aleshores, va ser per una única raó: per desgràcia encara no et coneixia. Ets una maga de les lletres, Marta Martona, ets la reina dels relats de la (teva?) vida.

    Somia coses boniques, somia Berlin (només amb la foto ja m’has robat el cor; ni te cuen quan t’he llegit).

    ps: Kika, pren nota que això és Berlin!!

  5. Trobo molt oportuns aquests gats que apareixen i desapareixen del relat com per art de màgia: els gats són així, realment. També m’agrada que algú gosi penjar textos una mica llargs, com si diguéssim, i la veritat és que en contra de les teories, si el text està ben escrit l’acabes llegint.
    La conclusió diria que és la correcta: somiar coses boniques és una forma d’invocar-les i fins i tot de viure-les (mentre dorms estàs viu, en definitiva). També és bona idea posar-se alguna cosa que faci bona olor. Un detall mínim però significatiu.

  6. Kika: ni idea però avui un amic m’ha explicat que escrivia el que volia somiar en un paper just abans d’anar a dormir i que a vegades ho aconseguia. Qui sap!

  7. Clidice: Genial! Però diria que té més mèrit saber gaudir de l’ara i aquí que somiar i punt. Ara, la bomba és fer les dues coses (no pas a la vegada, esclar)

  8. Ferran: T’estava esperant! Vaig posar la foto pensant.. a veure si el Ferran la veu. És curiós perquè és una foto que s’havia quedat penjada en una carpeta de l’ordinador. L’últim dia que vaig anar a Berlin se’m va espatllar la càmera i només vaig poder fer tres fotos, i aquesta és una d’elles. I em va semblar que anava bé aquí en aquest moment. Ai ai ai

  9. Lluís: Gats que desapareixen? On els has vist desaparèixer? És curiós perquè tinc un gat que potser és invisible. De debò, basat en fets reals… ! D’altra banda això d’invocar els somnis, de petita ho havia aconseguit algun cop. Ara fa temps que no ho provo. El que sí que faig des de fa un parell d’anys és apuntar-me els somnis tot i que l’única utilitat que hi he trobat és que em fa riure (o plorar) rellegir-ho després

  10. Doncs t’explico dues diferències respecte a la mateixa foto, presa avui:

    1. acaben de treure, després d’anys!, la lona que cobria l’edifici de la facultat de dret, i
    2. la Staatsoper està tancada, per obres. En aquesta foto, més o menys fins on ara hi ha el primer taxi i les dues carpes, hi sortiria una mena de bastida.

    Però Berlin continua igual de màgica. Malgré tout.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s