Somnis, diners i pernils

Em convertiria en Lola Flores i explicaria a tot el món que no he fet la declaració de la renta, seria feliç i cantaria i ballaria i seria gitana. Aquest seria el meu somni número tres. El meu somni número dos és que arribaria a ser una escriptora coneguda i reconeguda i el meu somni número u és que assoliria certa estabilitat emocional i familiar amb fills, marit, casa, amants, salut, diners, un diamant enorme i estades freqüents a l’Alt Urgell.

El somni número quatre podria ser una suma aproximada de tots tres somnis. Llàstima que en aquest somni total em sembla que em sentiria culpable de pensar que m’estic aprofitant del sistema quan anés al metge, quan anés a la biblioteca o quan agafés el tren. Per aquest motiu podria haver-hi un somni número cinc amb una modificació interessant pel meu gust que consistiria en no pagar la declaració de la renta (per no renunciar a cap plaer) però pagar a canvi d’una sèrie de serveis que jo mateixa escolliria.

En aquest somni número cinc pagaria per un o diversos consellers literaris que em guiessin, un nino inflable amb K7’s intercanviables amb personatges diferents (l’amant intel·lectual, l’amant rude, l’amant madur, l’amant adolescent o l’amant pujador d’autoestima, per dir-ne només cinc), un rascador d’esquena amb conversa variada (literatura, antropologia, geografia, història, etc.), un tastador de plats i un rectificador de sal (podrien anar junts o per separat), un inventador d’il·lusions, un esquivador educat de preguntes xafarderes, un increpador enginyós de persones malintencionades, un comentador de blogs (per a vacances i èpoques d’estrès), un llegidor de llibres en veu alta (amb apagat automàtic), un raspallador de gats i/o gossos, un regador de plantes, un assassí d’insectes, un obridor de cartes que fes un resum ràpid de la correspondència del dia i llencés tota la propaganda (allò de la llista Robinson sempre m’ha fet més aviat mandra), un oblidador de mals moments o un menjador de iogurts caducats.

I després hi hauria el somni número sis on renunciaria al somni tres, quatre i cinc i faria la declaració de la renta però a la casella on pots escollir si fer una donació a l’església o a l’estat apareixeria una tercera casella per regalar un molt bon pernil a alguns professors de filologia catalana. No pas per subornar-los per res sinó per intentar reanimar-los d’una mena de mort en vida on semblen condemnats.

Publicat per

Marta Millaret

Aquí, de moment.

16 pensaments sobre “Somnis, diners i pernils”

  1. M’has fet pensar en aquell anunci de Balay en que hi havia tot de personetes que feien la vida fàcil als protagonistes.

    Compartiria el teu somni nº1, si descomptes els amants, i puc prescindir també dels di-amants. El somni nº2… bé, també el comparteixo, però no és que tingui massa esperança, així que és igual. El 3 naturalment no el comparteixo, i la declaració de la renta no m’importa fer-la, sobretot, perquè de moment me la fan.

  2. Em sento cada cop més anganxada a l’estil dels teus textos…
    Dels teus somnis, crec que coincideixo bastant amb en Xexu. Del 3, ni parlar-ne, és més el meu somni núm X seria que les grans fortunes que tributen amb sicavs a l’1 percent passessin a pagar el 55%, o més. I afegiria que d’una vegada traguessin la condemnada casella de l’església, que en un estat laic no té ni solta, ni volta.
    El 2, també és clar i no renuncio com en Xexu, no se sap mai.
    El 4 i el 5 els obvio, no sé si m’interessen.

    I des d’aquí et desitjo sense necessitat de pernil que el professor s’animi una mica, però ho tens negre…

  3. Bé, no ho dius però el que et convé és un “esclau que no ho sembli”, o sigui que ho tens magre. Com diu en XeXu et caldria un Balay 😉 I respecte a la cosa de la filologia catalana, bé, no et vull desanimar, però sembla que està arribant al perillós nivell de la filologia assiria, en quant a sortides al mercat laboral. Sobretot que els estudis no et facin perdre l’acidesa, les ganes de sotraguejar els esperits i el sentit de l’humor, que per a escriure com una filòloga ja hi són les altres 😉

  4. A mi m’agrada fer-me la declaració de la renda i encara que sembli mentida, m’agrada que em surti a pagar… sóc rareta. De fet pots triar entre donar els diners a l’ Estat, a l’Esglèsia o a “fins socials” que són subvecions a ONGs. Total que he pensat que podries crear una ONG sota el lema “Salvem els filòlegs catalans” com si fòssin balenes. D’això, el somni número 2 mola més que el número 1, en la meva opinió i a més no són incompatibles. Quin rollo, per dir-te que m’ha agradat el post.

  5. Ei, està molt bé tenir una varietat de somnis per triar-ne el que més vingui de gust depenent de l’època o de l’estat d’ànim. I encara millor quan hi ha somnis que fan mixes i remixes i n’esborren i en retoquen d’altres, quina passada!

  6. XeXu: ara m’he imaginat jo dins d’aquell anunci. Però XeXu, prescindir dels diamants seria un error!!!!! I sobre el somni 2 m’agrada no ser l’única de confessar tenir aquesta il·lusió o aquest petit deliri…

  7. Eulàlia: El teu somni x (que d’x no en té res) seria la bomba! Sobre el somni 2, et dic el mateix que li he dit al XeXu, m’agrada no ser l’única que confessa. I sobre els professors, tant de bo s’animin, i tant que sí!

  8. Clídice: Un esclau? No no, molts treballadors i ben pagats. I sobre les sortides professionals, em comença a fer ràbia tanta mania de pretendre que la universitat ha d’anar lligada a l’empresa. A vegades sí però a vegades no.

  9. Coses2: El somni 2 és el millor però no tinc prou imaginació per imaginar-me per què t’agrada que et surti a pagar a la declaració de la renda.

Respon a Clidice Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s