Que no s’ensorri el món!

I de sobte arriba la pluja i el meu pis de trenta-vuit metres quadrats es converteix en un palau fantàstic on només podem beure en copa. Des del meu llit mirem els llampecs i escoltem jazz amb trons naturals. Així és la nostra història sense futur. Un vespre de pluja i una eternitat de sexe. Demà trucarem a la feina per dir que estem amb descomposició i continuarem la sessió que només interromprem a estones per respirar, per dormir, per mirar en Cuní i per fer unes torradetes. Què Déu beneeixi la vida i les torradores. Potser sí que si això ho féssim cada dia ens en cansaríem i el món s’ensorraria.

Publicat per

Marta Millaret

Aquí, de moment.

10 pensaments sobre “Que no s’ensorri el món!”

  1. trobo que la idea de provar-ho repetidament per veure quan un se’n comença a cansar és bona… segurament la feina se’n ressentiria abans 😀

  2. kika: Seria esgotador! Una tortura! Un infern! Millor tenir una feina tranquil·la on poder-se relaxar si la nit abans ha estat llarga i intensa

  3. Clidice: Ni un dia sense aprendre alguna coseta! No havia sentit mai això d’enfitar. Jo hagués dit ’empatxant’ i si ho hagués hagut d’escriure hauria escrit ‘cansant’ o ‘afartant’.

Respon a marta Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s