10 de juliol de 2010

Joves, adults, ancians, infants i bebès, ahir podies veure gent de tota mena caminant per la Gran Via per apropar-se a la manifestació que havia de començar a la cruïlla de Diagonal amb passeig de Gràcia. Sota un sol de justícia i amb la humitat típica de la ciutat el paisatge habitual: cel blau, aire clar i edificis bonics. Però en lloc de cotxes i una certa presència de turistes, una bestialitat de persones amb senyeres i estelades, o sense, ens emocionàvem de trobar-nos tots allà i ser tanta gent. Ni en un somni m’hagués pogut imaginar mai veure un passeig de Gràcia tan bonic. No sé d’on éreu ni si pensem exactament el mateix –i no té gràcia justament això?- però si vénen mal dades recordaré la joia –paraula que sempre m’ha semblat d’uns altres temps- d’haver compartit un moment que es va fer molt i molt llarg i molt i molt dolç. Avui no utilitzaré les paraules dels poetes d’ahir ni d’avui per dir el que sento, la terra és lliure, el pensament i la paraula també.

Publicat per

Marta Millaret

Aquí, de moment.

2 pensaments sobre “10 de juliol de 2010”

  1. Jo tampoc em podia imaginar que es reuniria tanta gent. Va ser l’expressió d’un poble. Ho poden disfressar del que vulguin, però em sembla que a hores d’ara no val la pena ni que ho intentin. Reunir més d’un milió de persones no és fàcil. Què aquestes persones hi vagin per pròpia voluntat i amb totes les ganes, encara és més difícil. Hem posat la primera pedra, que és molt ferma. Ara hem de seguir construint.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s