Lliga antidivorcis

Dubto que puguin creure’m mai del tot però he perdonat el pare,  la mare i la literatura. La història és que els meus pares van ser força innovadors. No van ser hippies ni punkies però van començar a separar-se abans que ho comencés a fer gairebé tothom. Quan era petita, la meva mare tenia el costum de regalar-me molts llibres i una vegada me’n va regalar un del qual afortunadament n’he oblidat el títol i l’autora. El llibre era d’una col·lecció de llibres per a joves d’alguna editorial catalana que tampoc no recordo, potser l’Esparver o La Magrana, i l’argument era la separació d’uns pares narrada per una filla adolescent. Ambientat a Estocolm, el llibre estava prou bé: la protagonista tenia un nòvio amb qui s’iniciava sexualment, amigues esbojarrades i la seva mare era una dona dolça i una miqueta excèntrica que li preparava sucs de taronja quan estava trista.

Un dia la meva mare va anar a la perruqueria, es va fer un canvi de look i em va venir a buscar plorant a la sortida de l’escola. Després de sopar em va dir que m’havia de dir una cosa i que era terrible, una mala notícia, i em va perseguir literalment per casa amb el llibre a les mans. La comunicació no verbal em va semblar una merda lligada a un cordill en aquell moment i em vaig tancar al lavabo on vaig plorar de ràbia contra tothom.

Per què era una mala notícia allò? Ningú no estava malalt, ningú no s’havia mort i tots ens estimàvem. De fet, tenia il·lusions i fantasies infinites i allò, especialment allò, podia ser guai. En el llibre era guai! Tenia claríssim que els meus pares m’estimaven i em semblava divertit passar a ser filla de pares separats. Pensava que seria tan exòtic com tenir un pare que fes anuncis o una mare hawaiana. Però no va ser així. Va ser una puta merda.

Publicat per

Marta Millaret

Aquí, de moment.

13 pensaments sobre “Lliga antidivorcis”

  1. Sí, Rubèn, exactament. I quines ganes de dir-ho. Ahir pensava que és molt més fàcil parlar de sexe que d’aquest tema. Potser és una mica absurd?

    Sobre la Gretchen Sackmeier, no la coneixia, és escriptora o dibuixant? A veure si surt el nom de l’autora del llibre que dic

  2. Era la protagonista d’uns llibres del Vaixell de Vapor (taronja) que em van fer llegir allà per la pre-adolescència. la trama encaixa amb el que comentaves.

  3. Llegint el teu apunt i els vostres comentaris, se m’ha acudit que no us podeu perdre -si us va bé- el segon T6 de la temporada del TNC, un text de Marta Buchaca que “parla del tema”…

    Bé, jo no me’l perdré!

    Bona nit,

    SU

  4. Els meus pares sempre amenaçaven de separar-se però mai ho van arribar a fer. Crec que aquest fantasma encara es passeja per casa a vegades.

  5. Hola! Tornar-te a llegir és un plaer i et confessaré que el teu bloc és dels que segueixo des de fa temps en silenci. Per cert, aquest llibre jo també el conec, me’l vaig llegir d’una tirada i recordo que em va marcar! i tant! Però tu no toquis el dos, eh?

  6. Quina il·lusió llegir-te Reusenca! Jo també seguia el teu blog i encara segueixo el del teu home. Hauria pogut escriure molt més sobre aquest llibre perquè em va marcar moltíssim, més enllà del ‘tema’ i ara feia ‘anys’ que l’havia oblidat. Segur que l’autora és una tia fantàstica. I el traductor o traductora també, és clar.

  7. Xitus, potser és inevitable que de tant en tant apareguin fantasmes i potser té un punt heroic conviure-hi. En tot cas, em sembla que són pitjor les absències. Porto dos dies donant-hi voltes 🙂

  8. Ànims, doncs, Marta. Dona-hi les voltes justes. Jo he passat anys donant massa voltes a altres coses. Que dius, feia falta pensar-hi, però hagués pogut viure entremig.

  9. em sembla que ” el tema” només és guai en els llibres, la realitat, una puta merda o semblant, tot i que avui en dia les separacions dels pares són tan habituals que els que se senten bitxos raros són els nens que segueixen amb pares junts que fins i tot s’estimen. Sé d’una adolescent que li diu als seus pares ” i no poddrieu deixar de petonejar-vos i separar-vos d’una vegada com tothom”?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s