Esmorzar

Hi ha bars on la decoració no segueix cap norma i encara és possible endevinar les preferències dels amos quant  a equip de futbol preferit o algun altre detall personal, i si hi ha algun quadre és més fàcil que l’hagi pintat un parent de Premià de Mar que no pas que sigui comprat a l’Ikea. Son bars petitons que permeten seguir o participar en converses diverses, a vegades enceses, a vegades divertides, normalment intranscendents.

En un d’aquests bars serveixen els cafès massa calents pel meu gust però molt cremosos i si vols els pots endolcir amb un polsim de xocolata en pols. També hi ha Cacaolats que pots allargar amb un raig de llet, sucs de fruita i tot tipus de licors i vins per qui vol començar el dia amb un puntet encara més arrauxat. I els entrepans són una delícia que  a estones converteixen el bar en un palau. Des dels clàssics de formatge, fuet, pernil dolç, pernil salat, xoriço, sobrassada o bull blanc, fins als més elaborats de pernil dolç i formatge, tonyina amb una oliva, formatge brie amb ou dur i enciam, salsitxes amb pebrot verd o formatge fresc de debò amb tomàquet. I també els calents de tota la vida de bacon o de llom, els de calamars, els biquinis i les meravelloses truites de patates o d’espinacs.

Tot plegat, una rutina suau i agradable enmig d’una dansa frenètica però silenciosa d’entrepans acabats de fer i olor de cafè, amb les converses i la música d’un radiocasset de fons i amb el sorollet de plats i tasses i la màquina de cafè. Hi ha dies que m’ha semblat que tornava al món dels vius tot esmorzant i llegint el diari tranquil·lament. Per un atzar he oblidat malsons inesperats escoltant cançons velles de Pink Floyd, Eagles o Supertramp i  el dia ha començat  arregladet. Cada dia que hi vaig, un cop he llegit el Monzó, la Rahola i l’Espadaler  (els dimecres) cedeixo el diari amb un somriure a un senyor molt elegant i educat que normalment arriba uns deu minuts després meu. Tot seguit em poso l’abric, pago i dic fluixet “Fins demà” a l’amo i a la mestressa, una parella eterna i passional que sembla que fa mil anys que treballen junts, que  s’adoren quan no es criden i que toquen de peus a terra cada dia; plogui, nevi o faci sol.