Podria ser un llorer però és un ficus

La tendència a passar per la vida de les persones sense fer soroll pot arribar a fer-se insuportable si no ets un ficus. Estic farta que no em facin cas. No m’agrada aquest tracte indiferent. Em rendeixo. Ho deixo estar. No vull més esperances autoajudístiques. Només vull deixar de patir. Ja no queden girs, ironies, jocs ni entreteniments per marejar més la perdiu. El meu pis és una gàbia, un desert i un prostíbul. Fora, les persones que estimo viuen amb les persones que estimen i jo no surto a cap fotografia. Merda. M’ofega una eternitat d’hores aspres i llarguíssimes. No puc picar a cap més porta. Avergonyida i ferida, tot em sembla confús, la tristesa em xucla amb fàstic i, enmig d’un sofisticat atac d’accída petrarquista, només sento un desig intens de trobar la sortida d’emergència i fugir d’una puta vegada.

Escriuria alguna cosa així:

Us ho he donat tot
i m’he quedat sense res
No esperareu que, a sobre, us digui adéu

Després diria: Ser efímera és això. I tres minuts després afegiria: I ser patètica és no tenir ningú a qui dir-ho. I acabaria penjant una cançó i estaria plorant des del ficus. Un mal dia és això: absències, mocs i llàgrimes negres (pel rimmel). Podria dir que tot és culpa de la crisi o de l’alcalde (despullat i amb una poma a la boca) però seria mentida. La culpa és meva. Criatures, sigueu prudents, no ho doneu mai tot a ningú, especialment si no teniu res o si no hi ha ningú.

 

Publicat per

Marta Millaret

Aquí, de moment.

12 pensaments sobre “Podria ser un llorer però és un ficus”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s